Posteado por: Juventudes Carlistas | abril 30, 2009

EN L’ANIVERSARI DEL NAIXEMENT DE JAUME I

jaumeiMANIFEST BASSET – BAUSSET

PEL RECONEIXEMENT DELS DRETS NACIONALS DELS VALENCIANS

EN EL TERCER CENTENARI DE LA BATALLA D’ALMANSA I DE LA NOVA PLANTA

De l’any 1702 al 1714 i als dominis de la Monarquia Hispànica tingué lloc la guerra de Successió. En aquesta s’hi enfrontaren els territoris de la Corona d’Aragó, partidaris de Carles d’Àustria, i els de la Corona de Castella, partidaris de Felip de Borbó.

El 25 d’abril de 1707 els aliats austriacistes van perdre la batalla d’Almansa. El Regne de València fou envaït per les tropes borbòniques i començà aleshores una de les repressions més ferotges que els valencians hem patit mai, amb tot d’incendis, devastacions i assassinats: Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança. Als dos mesos, el 29 de juny de 1707, es dictava el primer Decret de Nova Planta. Molts valencians es retiraren cap al Principat de Catalunya i van continuar-hi la guerra fins a la caiguda de Barcelona, l’11 de setembre de 1714. L’ocupació de Mallorca es produí l’any 1715. El 28 de novembre de 1715 i el 16 de gener de 1716 s’imposaven els respectius Decrets de Nova Planta per per a aquests dos territoris. Els tres decrets van arrasar l’estructura constitucional i jurídica de la nostra nació en arrancar-nos tots els drets, institucions i llibertats que la configuraven. Els Decrets de Nova Planta ens desposseïren d’unes Corts no subordinades a cap altre Parlament i ens van llevar el govern, la moneda, l’idioma, el sistema judicial i la hisenda propis.

Als tres-cents anys d’aquells fets, els valencians no podem oblidar la mutilació que venim patint des d’aleshores. Per això reclamem i reivindiquem, amb un criteri d’actualitat, totes les institucions que tan injustament ens foren arrabassades i que ens proclamaven davant el món com a membres d’una nació sobirana.

El naixement dels pobles europeus és anterior en molts segles als textos constitucionals moderns. En conseqüència, els drets dels pobles d’Europa són anteriors també a qualsevol redacció constitucional o estatutària. Per això no podem considerar-nos satisfets amb uns estatuts d’autonomia subalterns i fragmentaris de la nació: tenim dret al dret, dret a dotar-nos d’un sistema complet de normes jurídiques que ens siga reconegut sense més límits que la nostra pertinença a una Europa socialment solidària, unida i federal.

Els valencians, així mateix, necessitem totes les llibertats reivindicades per mostrar-nos davant la Unió Europea i les fòrums mundials com allò que realment som. I encara que per llei tenim actualment la ciutadania espanyola, ciutadania no és el mateix que nacionalitat. Nosaltres no som de nació espanyola ni pels costums, les tradicions o les festes; ni per la història, la llengua o la legislació foral; ni per l’origen o les arrels jurídiques i legislatives; ni tampoc per l’estructura econòmica o pel persistent desig d’autogovern. De més a més, l’espoliació fiscal a què estem sotmesos força el nostre estancament econòmic. Totes aquestes circumstàncies ens converteixen en colònia interior.

Són els Estats espanyol, francès i italià els que han de reparar les injustícies perpretades contra el País Valencià i els altres sis territoris de la nostra nació: L’Alguer, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent, les Illes Balears, el Principat d’Andorra i el Principat de Catalunya. Són els poders d’aquests tres Estats els que han d’assumir les reformes constitucionals i legislatives perquè els objectius de llibertat i reunificació dels nostres territoris puguen satisfer-se democràticament.

Amb aquesta convicció ens adrecem també a les altres instàncies de la Unió Europea perquè escolten les nostres demandes. Aspirem a un tracte igualitari al costat de les altres nacions d’Europa. És la nostra voluntat, ferma i irrenunciable.

País Valencià, 25 d’abril de 2007

Anuncios

Categorías

A %d blogueros les gusta esto: