Posteado por: Juventudes Carlistas | septiembre 28, 2009

Homenatge a Carles Feliu de Travy

carles-feliu

El mateix que entre els homes,
l’entesa entre els pobles
només es pot donar si aquests són lliures
(Carles Feliu de Travy)

El proper dia 2 d’octubre, a les 13,30 hores, la Penya Ignasi Agustí, retrà un homenatge al que va estar vicepresident de l’associació d’Amics de la Història del Carlisme de Catalunya fins a la seva mort, En Carles Feliu de Travy. L’acte d’homenatge es durà a terme a l’hotel Rivoli, emplaçat a les Rambles de Barcelona, i comptarà amb la presència de SAR En Carles Hug de Borbó-Parma..

Carles Feliu de Travy va néixer el 1923 a Barcelona, i va estar sempre un home obert i dialogant, una persona antisectària en qualsevol de les facetes de la seva vida, que tractava de veure sempre el positiu de les coses; com obert, dialogant, antisectari i positiu és el seu carlisme català, el Partit Carlí de Catalunya. Professor de Dret Polític en els inicis de la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona, exercí d’advocat fins al darrer moment, doncs, el dia 5 de novembre de 2008 en que morí, al matí tenia un judici a Barcelona, i per la tarda tenia programada una conferència sobre carlisme en el Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona, en el marc del 175 aniversari del Carlisme.

Per a tots els que li varem tractar, Carles Feliu era una persona molt volguda per la seva intensa activitat, i per llur exquisida educació en el tracte personal i en el debat polític. Agraïa qualsevol detall o atenció de la que fos objecte manifestant llur condició de barceloní amb el seu famós “gràcies, macos”. De pletòric verb, mesurat per la prudència del jurista, en plena dictadura explicava que “democràcia s’oposa a oligarquia, i les oligarquies tracten llavors de passar per democràcies i recorren a l’expedient de confondre el poble amb el partit” i que democràcia “és la participació responsable dels ciutadans en la gestió pública”. Explicitava, també, que “el jovent adopta una actitud diferent a la dels seus majors, sense que hagi de ser-hi una actitud diametralment oposada, ja que existeix un evident xoc generacional. Però, aquest xoc és lògic i s’haguera donat igualment quaranta anys enrere d’haver-hi ocorregut aleshores el que succeeix ara”.

Als anys cinquanta defensava “que l’exercici digne de l’advocacia era condició prèvia la vigència real de l’Estat de Dret”, que definí com “aquell en el qual l’exercici dels drets de la persona humana està perfectament garantit per a tot ciutadà d’acord a lleis, la interpretació de les quals i el seu abastament corresponen al poder judicial amb entera independència del poder executiu i de les conveniències de partit a que aquest pot mostrar-se sensible. Aquests drets neixen no de la voluntat del legislador, sinó de la naturalesa de l’home”. En els seixanta sol•licitava l’abolició de la pluralitat de jurisdiccions “pels danys que pot ocasionar a la seguretat jurídica del país l’aplicació de determinades lleis especials (…) que sostreuen al coneixement dels jutges i tribunals ordinaris determinats delictes. Una sola llei i uns mateixos jutges per a tots, són la millor garantia de justícia per a tots”.

De 1966 a 1970 va estar Cap regional dels carlistes catalans, essent un profund coneixedor del carlisme, al que prestava la seva capacitat oratòria, plena de correcció, disposició i saber fer. Per ell, “La defensa dels furs, entesos tal com són; es a dir, la llei històrica que dona vida a un poble, fent-lo senyor del seu destí, ha estat una de les raons de ser del carlisme”(…) “La història del carlisme roman inseparable de la defensa dels furs o drets històrics; es a dir, de la personalitat política dels pobles d’Espanya que els hi va estar arrabassada pel Constitucionalisme basat en l’existència de la nació única espanyola” (…) “Els reis carlins no juraren a mitges els furs, sinó en llur integral plenitud de la llei del poble que es regeix a si mateix per si mateix”

Entre ell i Artur Juncosa Carbonell posaren la lletra que definia l’esperit i les reivindicacions de l’Assemblea de Catalunya. Representà el Partit Carlí de Catalunya en diversos organismes d’oposició a la dictadura. Per què ell sí va estar un clar i destacat opositor a aquell règim, donant la cara sempre, signant totes les protestes possibles en favor dels drets humans i de les lluites populars. Qualsevol persona que necessità el seu assessorament per qüestions de caire laboral, civil o penal per qüestió de la lluita política i sindical va trobar en ell suport i solucions. Carles Feliu defensà persones de qualsevol ideologia i, molt sovint, ell mateix era multat, perseguit, detingut, empresonat i va estar privat del dret de viatjar a l’estranger durant una pila d’anys. A vegades, quan la policia aparcava aquells Seat 1500 grisos al carrer Diputació, prop de casa de Feliu, n’hi havia veïns que el trucaven perquè s’amagués, coneixedors de la seva activitat antifranquista. Mostrà una gran sang freda mostrada en Santa Maria Mitjancera quan entraren els grisos a detenir els membres de l’Assemblea de Catalunya allí presents.

En 1999 fou nomenat cavaller de la Legitimitat proscripta per En Carles Hug de Borbó-Parma, va estar un exemple de lleialtat a la dinastia legítima. Fins al seu darrer moment sempre parlava del present i dels projectes de futur, tractant sempre de sumar i no pas de dividir, sense ofendre a ningú.

Des de l’associació donem les gràcies a la Penya Ignasi Agustí per aquest sentit homenatge a Carles Feliu de Travy.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Categorías

A %d blogueros les gusta esto: